Com es diagnostica el TDAH a Catalunya

1. Introducció: per què el diagnòstic és complex

El TDAH no té una prova diagnòstica objectiva única comparable a una analítica de sang o una radiografia. No existeix cap biomarcador, neuroimatge o test genètic que per si sol confirmi o descarti el diagnòstic. Això no significa que el TDAH no sigui real o que el seu diagnòstic sigui arbitrari: significa que, com la majoria de trastorns psiquiàtrics, el diagnòstic és clínic, és a dir, es basa en l'observació sistemàtica, l'entrevista exhaustiva i la integració de múltiples fonts d'informació per part d'un professional qualificat.

El diagnòstic de TDAH requereix demostrar que els símptomes d'inattenció i/o hiperactivitat-impulsivitat: (1) estan presents des d'abans dels 12 anys, (2) apareixen en almenys dos contextos diferenciats, (3) causen un deteriorament funcional mesurable, i (4) no s'expliquen millor per altra condició. Complir aquests criteris requereix recollir informació de diverses fonts —la persona afectada, els familiars, el centre educatiu— i aplicar-hi eines d'avaluació estandarditzades.

A Catalunya, el procés diagnòstic es pot seguir per dues vies: el circuit públic, que és gratuït però amb temps d'espera variables, i el circuit privat, que és més ràpid però comporta un cost econòmic significatiu. Ambdues vies condueixen a diagnòstics vàlids i amb els mateixos efectes legals i educatius.

2. El circuit diagnòstic públic a Catalunya (nens i adolescents)

El sistema públic de salut català ofereix el diagnòstic i tractament del TDAH de manera gratuïta. El circuit habitual per a nens i adolescents segueix els passos següents:

1. Detecció inicial: El mestre, l'orientador o els pares observen dificultats persistents en el comportament, l'atenció o el rendiment acadèmic del nen. L'escola pot implicar l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) per fer una primera valoració psicopedagògica.
2. Visita al pediatre o metge de família: La família consulta el pediatre, que fa una valoració clínica inicial, aplica escales de cribratge (com el Conners o el SNAP-IV) i, si ho considera indicat, redacta una derivació motivada al CSMIJ.
3. Derivació al CSMIJ: El CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) és el recurs especialitzat del sistema públic per al diagnòstic i tractament dels trastorns mentals en menors de 18 anys. Un psiquiatre infantil o un psicòleg clínic realitza l'avaluació completa.
4. Avaluació multimètode: L'avaluació al CSMIJ sol incloure entrevistes amb els pares i el nen, escales conductuals completades per pares i mestres, proves neuropsicològiques i, si cal, coordinació amb l'EAP del centre educatiu.
5. Emissió de l'informe diagnòstic: Un cop completada l'avaluació, el professional emet un informe diagnòstic que recull el diagnòstic (o la seva absència), les recomanacions de tractament i les orientacions per a l'escola i la família.
6. Pla de tractament i seguiment: El CSMIJ elabora un pla de tractament individualitzat que pot incloure psicoteràpia, psicoeducació per a la família, coordinació amb l'escola i, si escau, medicació. El seguiment es realitza de manera periòdica.

2.1 El paper de l'EAP en el circuit escolar

L'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) és el recurs de suport especialitzat del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya als centres educatius. En el context del TDAH, l'EAP pot:

• Fer una valoració psicopedagògica per detectar dificultats d'aprenentatge o de comportament associades al TDAH
• Orientar el centre sobre les adaptacions metodològiques i d'avaluació adequades per a l'alumne
• Emetre un dictamen d'MSE (Mesures i Suports Específics) que reconeix formalment les necessitats educatives de l'alumne i dóna accés a adaptacions com temps addicional en exàmens o espai separat
• Coordinar-se amb el CSMIJ o el professional sanitari de referència per elaborar el Pla Individualitzat (PI)

3. El circuit diagnòstic privat

El sector privat ofereix una alternativa al circuit públic amb temps d'espera significativament menors (habitualment 2-6 setmanes) però amb un cost econòmic que les famílies han d'assumir directament o a través d'una assegurança de salut.

3.1 Avantatges i limitacions del circuit privat

Avantatges:

• Temps d'espera molt menors per a la primera visita i per a l'informe final
• Possibilitat d'una avaluació més exhaustiva i amb major nombre de sessions
• Major continuïtat assistencial entre el professional que diagnostica i el que fa el seguiment
• Flexibilitat d'horaris per a les famílies treballadores

Limitacions:

• Cost elevat: entre 400 i 900 euros per a una avaluació neuropsicològica completa
• Cobertura limitada per part de les mútues (habitualment cobreixen les visites psiquiàtriques però no les bateries neuropsicològiques completes)
• Variabilitat en la qualitat i la profunditat de les avaluacions entre professionals

3.2 Què hauria d'incloure una bona avaluació privada

Una avaluació neuropsicològica privada de qualitat hauria d'incloure els elements següents:

• Entrevista clínica inicial: amb els pares (i el nen/adolescent, si és adequat per a l'edat) per recollir l'historial del desenvolupament, els símptomes actuals i l'historial familiar
• Escales conductuals estandarditzades: completades per pares i mestres (p. ex. Conners-3, SNAP-IV, ADHD Rating Scale-5)
• Bateria de proves neuropsicològiques: que avaluï atenció, memòria de treball, control inhibitori, velocitat de processament i funcions executives (veure secció 4)
• Valoració del rendiment acadèmic i les habilitats d'aprenentatge: si es sospita comorbiditat amb dislèxia o discalcúlia
• Informe escrit detallat: amb el diagnòstic (o diagnòstics diferencials), les puntuacions de les proves, les conclusions i les recomanacions específiques per a l'escola i la família
• Sessió de devolució: reunió per explicar els resultats a la família i resoldre dubtes

4. Les eines d'avaluació: què mesuren els professionals

L'avaluació del TDAH és necessàriament multimètode: no hi ha cap eina única que sigui suficient per establir el diagnòstic. Els professionals combinen diverses tècniques per obtenir una visió completa del funcionament de la persona.

4.1 Escales conductuals (informants externs)

Les escales conductuals demanen als pares i als mestres que valorin la freqüència i la intensitat de conductes específiques relacionades amb el TDAH. Les més utilitzades a Catalunya inclouen:

• Conners-3 (Conners Rating Scales): disponible en versió per a pares, mestres i autoinforme de l'adolescent. Avalua inattenció, hiperactivitat-impulsivitat, problemes d'aprenentatge i conductes associades. Una de les escales amb major validació psicomètrica.
• SNAP-IV: versió breu basada directament en els criteris DSM per a pares i mestres. Àmpliament utilizzada en atenció primària per al cribratge inicial.
• ADHD Rating Scale-5 (ADHD-RS-5): 18 ítems corresponents als 18 criteris diagnòstics del DSM-5. Disponible en versió per a pares (per a nens de 5-17 anys) i autoinforme (per a adults).

4.2 Entrevista clínica estructurada

L'entrevista clínica és el nucli de l'avaluació diagnòstica. Permet recollir l'historial del desenvolupament, identificar l'edat d'inici dels símptomes, avaluar l'impacte funcional en diferents contextos i descartar diagnòstics alternatius. Les entrevistes estructurades o semiestructurades més habituals inclouen:

• K-SADS (Kiddie Schedule for Affective Disorders and Schizophrenia): entrevista semiestructurada per a nens i adolescents que explora tant el TDAH com els trastorns afectius i d'ansietat comòrbids
• DIVA-5 (Diagnostic Interview for ADHD in Adults): entrevista estructurada específica per al diagnòstic de TDAH en adults, que inclou l'exploració retrospectiva dels símptomes en la infància

4.3 Proves neuropsicològiques

Les proves neuropsicològiques mesuren objectivament el rendiment en dominis cognitius específics afectats en el TDAH. No estableixen per si soles el diagnòstic (una persona amb TDAH pot rendir normalment en una prova de laboratori per efecte de novetat o motivació), però aporten informació valuosa sobre el perfil cognitiu i ajuden a descartar alternatives:

• CPT (Continuous Performance Test): prova d'atenció sostinguda i control inhibitori. La persona ha de respondre davant d'estímuls diana i inhibir la resposta davant d'estímuls distorsionadors, durant 10-20 minuts. Mesura errors de comissió (impulsivitat) i d'omissió (inattenció).
• Trail Making Test (TMT) — Parts A i B: mesura atenció, velocitat de processament i flexibilitat cognitiva. La Part B requereix alterna entre seqüències de números i lletres, avaluant la memòria de treball i el control mental.
• WISC-V (Wechsler Intelligence Scale for Children): escala d'intel·ligència que inclou índexs específics de memòria de treball i velocitat de processament, especialment sensibles al TDAH.
• NEPSY-II: bateria neuropsicològica per a nens de 3-16 anys amb subtests específics per a atenció i funcions executives, memòria i aprenentatge, i funcions sensoriomotores.

4.4 Avaluació cognitiva en línia: complement al cribratge

5. El diagnòstic en adults

El diagnòstic de TDAH en adults presenta particularitats específiques que el diferencien del diagnòstic en nens. Molts adults que arriben a la consulta no han rebut mai un diagnòstic de TDAH, o han estat diagnosticats d'ansietat, depressió o trastorn de la personalitat sense que s'hagi explorat el TDAH com a condició subjacent.

5.1 Diferències en l'avaluació d'adults

• Historial retrospectiu obligatori: el DSM-5 requereix que els símptomes hagin estat presents des d'abans dels 12 anys. En adults, cal explorar l'historial infantil a partir de memòries pròpies, informació de familiars o documents antics (butlletins escolars, informes pedagògics).
• Autoinforme com a font principal: en adults, l'autoinforme pren major protagonisme que en nens. Les escales específiques per a adults inclouen l'ASRS-v1.1 (Adult ADHD Self-Report Scale), validada per la OMS, i el WURS (Wender Utah Rating Scale) per a la valoració retrospectiva de la infància.
• Diagnòstic diferencial complex: el TDAH adult s'assembla molt a altres condicions freqüents. Cal descartar activament ansietat generalitzada, depressió major, trastorn bipolar tipus II, hipotiroïdisme, apnea del son i burnout professional com a explicacions alternatives o comòrbides.
• Circuit públic per a adults: en el sistema públic, el punt d'entrada és el metge de família o psiquiatre del CSMA (Centre de Salut Mental d'Adults). No tots els CSMA compten amb unitats especialitzades en TDAH adult; en alguns casos caldrà derivació a unitats específiques hospitalàries.

5.2 Quan sospitar TDAH en un adult

Alguns patrons que amb freqüència es presenten en adults amb TDAH no diagnosticat inclouen: historial de rendiment escolar irregular malgrat intel·ligència normal o alta, múltiples canvis de feina no explicats per factors externs, dificultats cròniques per organitzar tasques i gestionar terminis, i relacions personals marcades per conflictes relacionats amb l'oblit, la impulsivitat o la falta d'escolta activa.

6. Après el diagnòstic: què ve ara

Rebre un diagnòstic de TDAH és el punt de partida d'un procés, no el punt d'arribada. El diagnòstic obre la porta a un pla de tractament individualitzat i a recursos de suport que poden canviar significativament la qualitat de vida de la persona afectada i de la seva família.

6.1 Opcions de tractament

Les guies clíniques actuals (NICE, AAP, CADDRA) recomanen un enfocament multimodal que combini, en funció de l'edat i la gravetat:

• Psicoeducació: comprendre el TDAH, el seu neurobiologia i el seu impacte és el primer pas per a la persona afectada i la seva família. Redueix la culpabilitat, augmenta l'adherència al tractament i millora la col·laboració entre tots els agents implicats.
• Intervenció conductual i psicoterapèutica: la teràpia cognitivo-conductual (TCC) adaptada al TDAH és eficaç tant en nens com en adults. En nens, els programes de formació de pares (Parent Training) mostren mides de l'efecte elevades sobre el comportament i la relació familiar.
• Medicació: el metilfenidat (Rubifen, Concerta, Ritalin) i la lisdexamfetamina (Vyvanse) són els fàrmacs de primera línia a Catalunya per a nens de 6 anys i adults. La decisió de medicar és del metge especialista (psiquiatra) en coordinació amb la família, i no és obligatòria en tots els casos.
• Exercici físic: una metaanàlisi en xarxa publicada el 2026 confirma que l'exercici basat en habilitats millora el control inhibitori (SUCRA=95,8%) i que l'exercici aeròbic millora la memòria de treball en nens amb TDAH. L'activitat física regular és un complement eficaç sense efectes secundaris. Vegeu el nostre article científic complet.
• Coaching TDAH: especialment útil en adolescents i adults per treballar habilitats organitzatives, gestió del temps i estratègies compensatòries en el dia a dia.

6.2 Adaptacions escolars i recursos a Catalunya

Un cop diagnosticat, l'alumne pot sol·licitar a través de l'EAP del seu centre les MSE (Mesures i Suports Específics), que poden incloure: temps addicional en exàmens (25-33% més), possibilitat de fer exàmens en espai reduït o separat, instruccions escrites, reducció de la quantitat d'exercicis mantenint els objectius curriculars, i elaboració d'un Pla Individualitzat (PI).

Les principals associacions de suport a famílies i professionals a Catalunya inclouen:

• ACTTDAH (Associació Catalana de Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat): grups de suport, formació i orientació per a famílies i professionals arreu de Catalunya
• ADANA Fundació: amb seu a Barcelona, ofereix assessorament psicoeducatiu, tallers per a mestres, materials didàctics i grups terapèutics per a famílies
• FEAADAH: federació estatal que agrupa les associacions de tota Espanya i disposa d'una base de recursos extensa